Paraules pervertides.

 

Fa vint anys una gran majoria de catalans crèiem que l’Autonomia era un camí per aconseguir fer bona la definició que en fan els  diccionaris “capacitat i dret d’autogovernar-se”.

Vam aprovar el primer Estatut post franquisme sense cap problema.

Pocs anys després en vam fer un de nou, més adequat. Aquest segon va ser aprovat pel 89% del parlament català i va passar a la comissió reglamentària del parlament espanyol.

El 5 d’abril del 2006, el vicepresident del govern socialista, Alfonso Guerra va sortir a la TVE i amb el seu somriure sarcàstic va anunciar:  “El Estatuto  de Cataluña, lo hemos cepillado y bien cepillado”.

La paraula castellana  cepillo, en català  té dues versions: raspall  i ribot.

El Sr. Guerra es referia a la segona, i a una feina similar a la  que amb fe i perseverança a força de cepillar un tronc de pi s’aconsegueix fabricar un escuradents.

No gaires anys després, ara ja amb un  govern del PP, el Sr. Mas i el Sr. Jonqueras es van atrevir a tocar el cul al tigre, com diu que diuen els xinesos quan algun súbdit  emprenya massa.

Ràpidament la senyora Soraya de Santamaria els va apartar tant com va poder i va pronunciar referint-se als rebels catalans la seva sentència “los hemos descabezado”.

Aquestes dues gracioses expressions dels vicepresidents de governs espanyols de dos partits que entre sí s’odien, van ser la sentència de mort del  concepte “Autonomia”.

Pervertir el sentit de les paraules  -i la Història en va plena-  sol tenir conseqüències imprevisibles, sobretot quan la paraula pervertida és irrecuperable.

Els catalans ara ja no volem sentir parlar d’Autonomia,  paraula tan pervertida com per exemple, la paraula “Emérito”, que al cel sia.

Les paraules que volen dir una cosa i la seva contrària,  haurien d’anar  directes a la “paperera de  la  Història”. Però rarament ho fan i continuen emprenyant anys i panys, fins que queda  clar -i ja és un gran avenç- quin sentit li dona cada poble a la paraula en qüestió, i apareix clarament a l’horitzó català, més o menys llunyà, però indefugible, la necessitat vital de prendre una decisió entre dues opcions de futur:

Súbdits de la monarquia espanyola  o ciutadans de la República catalana.

La resta és “tirar pilotes fora” o “fer volar coloms“ o ”no trobar aigua al mar” o “que els arbres no et deixin veure el bosc” ...i un llarg etc.

Tenir les idees clares i regenerar les paraules pervertides  és el primer pas per encertar el camí, que ja fa anys que molts tenim molt clar.

OI?

10 de juliol de 2022.