Preguntat un líder palestí com s’ho pensava fer per
aconseguir del poderós estat israelià el reconeixement del seu propi estat,
donada l’enorme diferència de poder entre els dos i de l’enemistat manifesta
entre ells, va respondre: Miri, si jo tingués un conflicte per resoldre amb Mike
Tyson, no pujaria al ring a discutir-ho amb ell, el convidaria a fer-ho en una
partida d’escacs.
Què ha de triar Artur
Mas, el ring o el tauler?
Com que jo sóc partidari radical dels escacs i enemic total
de la boxa, no tinc opció, tot i saber que pot generar frustració a molts dels
que érem als carrers de Barcelona el dia 11. El dia 20 el president Mas farà la
primera jugada perquè té les blanques, peó 4 rei. I esperarà a veure si ja
surten els tancs al carrer. Si el sr. Rajoy, respon peó 4 rei, hi haurà
partida, si es limita a posar 8 peons de més al seu tauler tothom veurà que fa
trampa, però el sr Mas ha de fer veure que no ho veu i continuar jugant.
Als escacs hi ha una jugada singular que en política té molt
mala premsa, però que cap jugador d’escacs deixa de fer-la quan li convé:
l’enroc. És entendre que hi ha alguna cosa que si es perd, es perd la partida i
que cal protegir-la per sobre de tot. Als escacs és el rei i a Catalunya és la
llengua. Si Catalunya perd la llengua desapareix com a poble. Amb tota contundència
i claredat. Si actualment existeix la identitat catalana, el fet diferencial
català, fins i tot el tarannà català és perquè
la nostra llengua ha resistit segles d’envestides polítiques, militars i
culturals, menyspreus i insults i ningú sap ben bé per què continua més viva
que mai, però sempre amenaçada.
Enroquem-nos. La llengua al racó del tauler, protegida per
totes les altres peces.
17 de setembre
de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada