L’ 1-O, va saltar el tap. La pressió era tan forta que el
tap va sortir disparat.
Els genis en
llibertat són incontrolables. Intentar tornar-los dins l’ampolla a cops de
porra és pitjor que inútil: és ridícul. Voler-los caçar fent servir togues com
a xarxes, deixa víctimes, però no aconsegueix res.
Hi ha una llarga tradició entre alguns jutges espanyols des
de Torquemada, (a qui el meu llibre d’Història del Imperio Español de
batxillerat definia com a juez justo
aunque severo), fins per exemple Lamela o Llarena que segueixen una pauta
similar en moments diferents. Una creença acceptada com a veritat indiscutida
per una gran part del conjunt del propi poble adquireix un caràcter sagrat. La llei que la defensa es
converteix en dogma. Qui la
transgredeix conscientment és un Heretge. Qui ho fa per ignorància és una
Bruixa.
Els jutges disposen d’allò que se’n diu discrecionalitat que vol dir
que la sentència que emeten es mou dintre d’una ampla franja entre gran lenitat
fins a severitat extrema.
Determinada saga de jutges quan han de dictar sentència
sobre delictes comesos contra un Bé que en el seu inconscient tenen com a Sagrat
tendeixen a moure’s per la franja de màxima duresa amb el perill evident de trepitjar la línia de
l’equitat.
Sempre ha estat més fàcil detectar heretges que bruixes, i
en canvi sempre ha estat més fàcil condemnar bruixes que heretges.
Quan el pensament d’Erasme de Rotterdam, (el pare de les
beques Erasmus), va ser declarat heretge els seus seguidors a Espanya van ser
perseguits però sembla ser que no en van cremar més d’un parell. Quan de tant
en tant hi havia una passa de Bruixeria
les fogueres eren molt abundants.
Avui en dia la Unidad
de España té un caràcter sagrat. La
llei que la vol defensar té categoria de dogma. Aquells que la volem
transgredir som heretges… o potser estem embruixats. Algú va dir que estàvem abduïts, que ve a ser el mateix en llenguatge
actual.
I ara ve la gran pegunta. Si estem embruixats, qui són les
bruixes? Si estem abduïts, on són els extraterrestres abductors?
Guàrdies civils, fiscals i jutges, van bojos remenant
escombraries. I no troben res. En temps de la inquisició els jutges tenien la
facilitat de poder torturar no només els acusats sinó també els testimonis. Aviat
acabaven la feina. Ara només els queda el recurs de fer por. A tort i a dret. Però...
El geni que s’ha escapat de l’ampolla, no és ni bruixa ni
E.T. No es pot tancar a la presó, ni es pot cremar.
I a més no té por ni té pressa.
19 de febrer de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada