Sense por i sense pressa tenim la partida guanyada. Com es
deia abans podem seure davant de casa
esperant veure passar el cadàver del teu enemic. I ei, metafòricament¡¡¡
Que no vinguin ara fiscals i jutges, amb conyes marineres.
Mentre esperem i per no avorrir-nos podríem fer diverses
festes. Per exemple:
Recordeu el Jurament del “ Jeu de Paume”? ( corrents cap a Google).
No tenia cap validesa jurídica. Políticament era incorrecte.
El poder de tota la vida se’n fotia. Però... allí va començar tot i la Història
ho recorda.
Mutatis mutandis, reunim a Brussel·les tres o quatre mil
homes i dones que han estat elegits pel poble de Catalunya per a alguna tasca política, tots ells fan un jurament, i la
resta fem una bona campanya de publicitat. Segur que l’estat espanyol hi contribuirà de molt bona mala gana. No hi
ha millor propaganda que la prohibició, sobretot quan no es pot impedir que
passi. (Diuen que l’editor de Goethe, va
fer mans i mànigues per aconseguir que Werther que no comprava ningú, fos inclòs a l’Índex
de llibres prohibits. L’èxit va ser total).
Cal entendre que la principal batalla s’està produint a
Europa. I Waterloo seria un bon lloc. Té nom de batalla guanyada pels bons. I això
sempre ven.
Mentrestant per distreure la gent de casa, engrescar els
cupaires i simpatitzants, posar en marxa amb molt de seny allò dels
carrers són nostres, i les carreteres i les
vies de tren també.
Assegudes només les brigades
del tamboret .
L’espectacle que ens arriba de Madrid, amb vídeos de sopars de família amb
nenes educadetes, de directors generals de tràfic treballant amb entusiasme…
Sincerament no crec que el poble espanyol s’ho mereixi. Si més no una bona
part.
Ànims, que els catalans us podem ajudar a treure-us de sobre
d’una vegada el tardo-franquisme i el neo-falangisme.
Ja que sembla impossible actualment l’aparició en el conjunt
d’Espanya d’un partit conservador i democràtic alhora, la tasca de modernitzar,
democratitzar, i regenerar la política del conjunt de l’Estat recau forçosament
sobre els partits polítics d’esquerra.
Estaran a l’alçada?
No els demanem que
siguin independentistes. Només els exigim que siguin demòcrates. Sense
por i sense pressa, però fem-ne via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada