D’un català als espanyols.
Veig que per a molts de vosaltres la unitat d’Espanya té un
valor emocional enorme. M’agradaria donar-vos uns quants consells -tot i saber
la seva grossa inutilitat- per mantenir i millorar aquesta unitat.
1.-Dessacralitzeu radicalment el concepte. La sacralitat
avui dia és perillosa i està molt desprestigiada.
2.-A la nova Constitució que ben aviat haureu d’aprovar que
no hi figuri la unitat com un dogma. Si
la sacralitat està desprestigiada, els dogmes són molt més perillosos.
3.-Molts conceptes bàsics són més útils quant menys rígids
són. (Diu Feyman, físic genial). Si feu figurar el concepte “unitat” feu que
sigui flexible i plàstic.
4.-Doneu a la unitat un caire molt més atractiu i gens
coercitiu…
Esmereu-vos, que sou ben capaços de fer bé les coses. Feu més
cas a Joaquin Costa: “Siete llaves al
sepulcro del Cid” que a José Antonio:
“España es una unidad de destino en lo
universal”…
Poseu-vos aviat a la feina i quan la tingueu acabada i
aprovada, feu una amistosa invitació a la veïna Republica Catalana per pactar una
col·laboració tan estreta com sigui possible.
Ens agradaria força
explicar-vos que els catalans tenim la mateixa queixa contra l’estat espanyol
que teniu pel cap baix la meitat dels espanyols. La diferència radica en què
nosaltres podem marxar, i vosaltres no.
Fem cas del senyor Monedero que diu que hem de rebutjar la
idea que
Espanya és irreformable. Però com que el camí és molt llarg, és urgent
començar a caminar.
Hauríeu d’entendre que us podem ajudar a resoldre aquest
problema secular vostre, però que no ho podem fer si no marxem.
Mentre els catalans continuem formant part de l’estat
espanyol, els partits politics dominants a Espanya, atacaran el fet diferencial
català per guanyar vots, fomentant l’animadversió mútua. I això no fa més que
incrementar el problema nostre i vostre.
Ens arriben veus individuals i col·lectives de tots el punts
de l’estat que entenen I defensen aquestes idees, però encara que siguin
fluixes, optimista com sóc, (o no) i després
de llegir sense gaire rigor científic milers de
pàgines de llibres d’història i d’històries d’ací i d’allà, la boca de
l’estómac em diu que està molt més a
prop del que sembla un pas endavant irreversible.
I així ho deixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada