La Justícia és independent.

Malament, penso jo, si aquesta és la millor característica de la justícia. Jo em pensava, innocent de mi, que la millor qualitat era ser justa.

D’acord amb el ric refranyer espanyol: ”Aunque se vista con toga  de seda, la hiena, hiena se queda”. I si és independent, pitjor...

Perquè la sospita és que Catalunya és culpable. És culpable de l’únic delicte que no perdona mai cap jutge i que la història sempre condemna. Catalunya d’un temps ençà, ha perdut totes les guerres que li han declarat.

Totes, excepte l’actual. L’Estat espanyol no pot utilitzar l’eina que sempre ha fet servir: l’exèrcit (encara que l’article 8 de la constitució digui que sí que pot)  ha encarregat la feina a les dues maquinàries més eficients i més ben connectades entre elles: els serveis d’informació (més o menys secrets)  i els alts tribunals. Altrament dit,  les clavegueres i les togues de seda.

Ara ells comencen a adonar-se que l’enemic que volen vèncer viu simbòlicament a la muntanya on la merda no fa pudor i no calen clavegueres i que són multitud sense nom ni cognom i per tant impaperables.

Als ulls de tota mena d’elits, intel·lectuals, econòmiques, socials, religioses o atees, conservadores o progressistes des dels grecs,  la multitud sempre ha tingut molt mala  premsa, deien i diuen; és violenta per naturalesa, la covardia li és inherent, es deixa enganyar pel primer demagog que passa per allí (un petit detall: si una persona es dedica a educar nens “paidos” l’elogiaran amb el nom de pedagog, si una persona intenta el mateix amb una multitud “demos” serà insultat amb el nom de demagog).

Doncs bé, el poble català (la multitud catalana) ha entès i ha assumit tres actituds dominants:

1.- Rebuig radical a tota violència .

2- No tenir por.

3.- No voler un líder únic i suprem.

Agraïm profundament l’esforç, la feina i el sacrifici que han fet i estan fent totes aquelles persones que han donat i donen la cara i el nom, sabent que són vulnerables i que les togues de seda i les clavegueres no descansen.

Però agrair no significa acatar amb submissió. Agrair vol dir escoltar, solidaritzar, fer costat i tots aquells verbs horitzontals que converteixen una multitud en un poble.

La gran majoria de noticies que avui omplen les boques d’entesos, comentaristes, tertulians o tuitaires abans d’un any estaran oblidades, l’única noticia actual  que perdurarà i sortirà als llibres d’Història és que hi ha tancats a la presó, injustament, ignominiosament i cruelment  unes persones dignes, presoneres de la guerra bruta que un Estat, incapaç de resoldre el seu greu problema secular, ha declarat a un poble petit a qui carrega la culpa amb total estupidesa.

La crueltat i l’estupidesa unides, causen més dolor que separades, però tenen la vida més curta.