Perquè s’entengui allà.

(A Dios rogando y con el mazo  dando.)

Que traduït al català actual diria: Mentre a Déu preguem, anem-la fotent.

I com que no convé nomenar Déu a la babalà, al seu lloc direm Europa, que està més a l’abast i que és el millor recanvi que li hem trobat a tot déu.

Convé no callar, davant de parlaments, tribunals, places públiques o mitjans de comunicació. Ens escoltin poc o molt. Tinguem fermesa, paciència i la pressa justa i no més. Com exemple, penseu que des de les primeres dones sufragistes fins al Me too, han passat més de cent anys, i el camí que queda és molt llarg, però ningú creu que tingui marxa enrere, perquè la manera de pensar humana sembla inamovible fins que deixa de ser-ho. 

 

Deixem que polítics, advocats, professors, periodistes i altres persones amb noms i cognoms públicament coneguts s’encarreguin de pregar, insistir, d’emprenyar cadascun d’ells a la seva manera. Pensem que l’arma més perillosa que té i que usa l’Estat espanyol  -la mal anomenada Justícia- atacarà sempre persones amb noms i cognoms, als que hem d’agrair, hi estiguem o no d’acord amb el que fan o diuen, el risc que assumeixen.

Però avui toca parlar de la segona part de la dita:

 -Anem-la fotent- .

L’anàlisi és força simple. Quin és el flanc més feble de Ñ? L’econòmic, evidentment. Quin és el camp que més amorosament conrea la Unió Europea? L’econòmic, efectivament.

Aquest és el camp d’acció de nosaltres; els innominats. Després d’una tempesta d’idees, entenent que la millor no violència és la no acció, i sabent que la base de tota economia és el moviment de persones, productes i diners, com proclama orgullosament la Unió Europea, i sabut que Catalunya és el millor passadís i Barcelona la millor plaça …

Amb el degut respecte i demanant per endavant perdó a qui calgui cal preparar una setmana d’escassa mobilitat a tot Catalunya  i de màxima dificultat a Barcelona. D’aquesta setmana en direm Setmana Màgica.

De formes de no actuar n’hi ha infinites (si algú m’ho preguntés m’atreviria a proposar--ne mitja dotzena)  però confio plenament amb allò de la imaginació al poder.

Tenint en compte que la finalitat no és produir cap perjudici, sinó convèncer l’altre que el podem produir, jo proposaria fer un assaig general contundent,  aprofitant la mitja setmana posterior a l’11 de setembre, que cau en dimecres.

 Si he arribat a la conclusió que és  necessària una o unes accions d’aquests tipus no és per l’evident permanència del tardo franquisme i del neo falangisme entre la dreta espanyola, sinó per la tristíssima constatació de la visió que tenen i manifesten massa sovint, sobre la realitat catalana, persones per altra banda molt respectades aquí.

Continuarà…

16 de juliol d2 2019.