Avui, 18 de juliol, oblidat,
dia d’infausta memòria i després de veure a T.V. espanyola l’aparició dels dos eximis presidents durant els 22 anys
(1982/2004) en què es va sentenciar a mort (o gairebé) tota possibilitat de fer el pas endavant cap a la secularment somiada democràcia, en
què es va desaprofitar l’acceptació d’Espanya per part d’Europa, en què es va
malbaratar l’ajuda que aquesta li va regalar...,etc. Anys perduts sobretot per
afeblir el franquisme, arrelat profundament
a les cúpules dels poders econòmics, judicials i clericals…
L’únic èxit relatiu obtingut pel govern González -amb ajuda
del seu ínclit ministre de defensa Narcís- va ser apaivagar les ànsies de la gloriosa cúpula militar. Ningú en va preguntar el preu,
ni llavors ni mai més. Fos quin fos el preu, alabat sigui déu.
No és que tanquessin en fals el procés democratitzador del país,
és que no van arribar a obrir la porta, i va passar el que havia de passar.
Els darrers 15 anys les bandades no han fet més que anar en
augment. Quin Titànic més titànic.
Els intents de desfranquització són tan ridículs que fan
plorar.
Veient el panorama d’aquell principi de mil·lenni, des de
Catalunya va anar arrelant la convicció que no hi havia cap altre camí que no fos l’allunyament, distanciar-se políticament,
econòmicament i jurídicament tant com fos possible de l’Estat, produint el mínim
perjudici al poble espanyol.
I van fer un nou Estatut. I el van aprovar al parlament
català amb el 89% de vots favorables
.
A partir d’aquest
moment es va iniciar una competició entre el dos partits dominants a Espanya
per demostrar qui era més anticatalà. Els errors polítics comesos -destrossar
l’Estatut i a sobre fotre-se’n (Guerra).
Portar-lo al Constitucional encara avui ideològicament no
desfranquitzat, (Rajoy) i vantar-se’n ( Santamaria ), van produir l’única
reacció possible per part del poble català que no vol morir. L’1-O…
Ja està, van cridar cofois, polítics, jutges, periodistes,
tertulians espanyols, de tots els pelatges; “la causa de tots els mals d’Espanya la tenen els catalans”…
Pobreta Espanya.
Juliol de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada