8 de maig de 2012.
Una de les necessitats més
urgents que tenim els individus i els col·lectius de persones, és trobar el culpable.
Si una cosa no va bé algú en té la culpa. Si un mal ens amenaça, si tenim
alguna por és per culpa d’algú. Si existeix el Mal al món, algú l’ha portat
aquí.
Les
religions tenien la solucio, i vés a saber si no era la certa: el o els dimonis.
Peró ara no
hi creiem, per tant, com que la culpa no la tinc jo, la té alguna persona.
Per exemple
la terrible crisi econòmica que ara patim.
La culpa la
tenen els banquers, els directius d’empreses financeres de tota classe, els
especuladors, els , etc, etc. Segur que sí.
Ara proposo un joc purament mental.
Agafem la
llista d’aquestes persones amb noms i adreces. Comencem pels que han comès delictes, estafa,
corrupció,
etc. Seguim pels que -dins la llei- han especulat amb clara
intenció de guanys abusius, perjudiquin poc o molt a tercers. A continuació
aquells que havent de fer no van fer, per ignorància, per estupidesa, per
egoisme.
Ja tenim una
llista de major a menor. Hi són tots.
Els primers
1000, per exemple els tanquem a la
presó. El segon miler, els posem una
multa de N milions de dòlars, que inclogui iots i ferraris. Dos o tres mil més,
no ve d’aquí, els expulsem del seu càrrec. Ja hem fet neteja. Ja hem castigat
els culpables.
En arribar
aquí, faig la pregunta. Canviarà res?
Darrera, molt a prop, dels quatre o cinc mil en el teu "joc purament mental", n'hi ha uns quants, centenars de milers, bavejant atènyer el lloc dels primers. No res canviarà, potser, d'acord amb Murphy, a pitjor. Quan vull ser optimista, em sermoneja Mr. Thomas Hobbes, ja saps aquell que sentencià "homo hómini lupus". Res, caca de vaca!
ResponElimina