20 d’abril
de 2012.
La radical il·legitimitat
original del règim
franquista, incrementada
durant els seu quaranta anys de dictadura criminal, va
contaminar de manera profunda la totalitat de les lleis i disposicions produïdes, proporcionalment
al seu contingut polític, de forma que aquelles lleis
exclusivament polítiques eren i són absolutament il·legítimes.
De fet, ho
sabia tothom. Però la desitjada
mort del dictador -els dictadors només desapareixen per mort física- va deixar
en mans dels seus hereus la totalitat
del poder, de forma que tot el procés de
canvi, fos quin fos aquest canvi, va estar conduït i dirigit cap on
volien aquestes persones que eren on eren per designació directa del dictador,
després d’haver-li jurat més d’una vegada fidelitat a la seva persona i a la
seva ideologia.
No només
eren il·legítims sinó que ells ho sabien.
Els
sentiments dominants en la majoria de ciutadans del país, eren la por i la pressa. I les dues són molt males
conselleres per prendre decisions de llarg abast encertades.
I aixi va ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada