dijous, 3 de maig del 2012

El meu poble i el seu país. Final.


Si el sistema no serveix per anar corregint els defectes més evidents i progressar en el camí, per llarg  que sembli, cap a l’alliberament  dels pobles i  dels ciutadans, no es pot dir Democràcia.

A l’Estat espanyol existeixen tres  línies de fractura des de fa segles i que els temps actuals no es pot dir que hagin millorat.

La primera és ideològica . D’aquesta ja se n’ha parlat molt. Les dues Espanyes, inconciliables. I cada dia més
La segona, econòmica, que separa el sud del nord. Potser la línia vagi  més aviat del sud-est al nord-oest.I la tercera, la més especifica d’Espanya, la demogràfica, que distingeix clarament centre amb perifèria.

Naturalment les separacions no són línies, sinó franges. Naturalment no són excloents entre si. Però existeixen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada