Qui es vol independitzar de què?

Per deformació Professional m’interessa utilitzar el més estrictament possible  les paraules adequades. No em sembla prou precís dir que Catalunya es vol independitzar d’Espanya. Geogràficament és impensable. Ni tampoc em sembla exacte dir que el poble català es vol independitzar del poble espanyol.  

         

La manera  més correcta que he trobat fins ara de definir la situació actual seria que una part important del poble català estructurat com a societat civil es vol independitzar de l’estat espanyol, especialment de l’estat espanyol actual.

Els pobles tradicionalment són espectadors passius dels canvis  que es produeixen en el món del poder; a tot estirar, i d’una manera més aparent que real, els ciutadans individualment, un a un, en les anomenades democràcies són cridats a votar. És, sens dubte, el millor sistema que ha sabut trobar la humanitat, molt superior a tots els altres utilitzats al llarg de la geografia i història universal, d’això no hi ha cap dubte. Però el fet que això sigui així, i vist com funciona, és un clar índex de fracàs, tant dels pensadors, com dels executors  de la política.

Cada dia més els pobles volen deixar de ser espectadors, i començar a ser actors, volen pujar a l’escenari. O sortir a la pel·lícula ni que sigui de figurants. Un cop a dalt de l’escenari s’adonen que el panorama es veu molt diferent i necessiten participar en l’acció activament. Aquells pobles que per tradició, per història o pel que sigui, s’han estructurat en grups d’interessos diversos de tota classe, han acabat definint allò que en diem, societat civil.

Els pobles amb una societat civil forta volen ser actors principals, ni secundaris ni figurants, ni molt menys espectadors del propi futur. Crec que Catalunya està molt ben constituïda com a societat civil forta.

Des de l’estat espanyol erren profundament en atribuir tota la responsabilitat als polítics, especialment als líders polítics. Creuen que destruint Artur Mas solucionaran el  problema.

No he sentit que ningú a Madrid hagi fet esment de dues persones que al meu parer han tingut un paper protagonista de primera magnitud en tota aquesta qüestió. Estic parlant de dues senyores a qui voldria manifestar la meva admiració, Muriel Casals i Carme Forcadell, representants d’aquella societat civil que dèiem.

Val a dir que els politics i els mitjans de comunicació, i molt especialment els de la capital de l’estat, no parlen mai dels pobles i molt poc de la societat civil. En realitat no hi creuen.

Qui es vol independitzar de què? Doncs això: la societat civil catalana es vol independitzar de l’actual estat espanyol.

El poble català esperarà amb paciència, que el poble espanyol s’alliberi de les dues grans malformacions que pateix la política espanyola: el tardo franquisme i el nacional madrilenyisme. Quan ho hagi aconseguit serà possible  entre Catalunya i Espanya alguna cosa similar al Benelux.

                  5 de novembre de 2012.