El nacional-catolicisme impregna tan profundament la idiosincràsia
espanyola, que aconsegueix majories absolutes quan l’altra mitja Espanya comet
errors per petits que siguin. I últimament han estat molt grossos.
El seu últim gran pregoner entrava a les catedrals acompanyat
de bisbes i cardenals sota pal·li, podia encunyar monedes autoproclamant-se: caudillo de España por la gracia de Dios.
Si bé no deia de quin déu parlava tothom entenia que no parlava d’Al·là. Com
que no se sentien ni escarafalls ni
protestes per part de bisbes cal suposar que hi estaven d’acord.
Les autoritats del nacional-catolicisme de llavors i d’ara podien i poden parlar en
nom de déu. I ho fan. I utilitzen paraules evangèliques. I li diuen a
Catalunya, l’ovella esgarriada del ramat: Catalunya, nega’t a tu mateixa i
segueix-me. Això ens demana als catalans: que siguem uns negats.
I aquí sorgeix el problema. En català, negat té dos
significats força diferents.
En primer lloc ser un negat vol dir ser incapaç de fer res
pel teu compte. No et saps administrar, ets un sapastre, ni tan sols saps
parlar correctament en cristià. El carnet de conduir te’l devien donar en una
tómbola, etc.
Negat té un altre significat. A la festa major de baixamar de
Vilanova dediquen un dia en record dels negats. Dediquen el record a una
tràgica tempesta que ningú va saber predir i que va impedir els pescadors de
tornar a terra tot i no estar gaire lluny de la platja i on les seves famílies
els esperaven amb l’ai al cor. Es van negar un parell de dotzenes de pescadors,
els negats de Vilanova.
Si ens decidim a obeir la petició reiterada, que se`ns fa des
dels potents altaveus que té Espanya instal·lats a Madrid, caldrà que triem
quina opció ens abelleix més: tontos o bé ofegats.
Val a dir que a 500 km. i amb altaveus com els de les
estacions de Renfe no s’entén gaire bé res del que diuen i potser ens estan
dient que fotem el camp d’una punyetera vegada. I si més no, ho podem entendre
així.
11 d’agost de
2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada