TIC –TAC

Quan analitzen els entesos, la marxa d’aquesta  crisi i de qualsevol de les anteriors, observen les similituds en totes elles assenyalant també algunes diferències sobretot circumstancials  (1880 -1929 -2010 i anteriors des dels tulipans holandesos) rellevants en molts casos

.

Hi ha una variació fonamental al meu entendre que no s’acostuma a considerar, si més no en la seva importància. I és la constant ampliació del nombre de persones  implicades, no només per l’augment constant demogràfic, sinó i principalment pel tant per cent  d’individus de la comunitat afectada que es converteix en actor del procés. Cada vegada més persones, tant en nombre absolut com relatiu, abandonen la condició d’espectadors per passar a la d’actors, encara que només sigui com a figurants. I al mateix temps molts antics figurants passen a actors secundaris, i finalment el número de protagonistes s’incrementa notablement.

Per altra part, tots els actors, principals, secundaris i figurants disposen de més eines tan tècniques com polítiques o econòmiques. I a sobre estan més capacitats per usar-les.

El canvi d’escenari és tan espectacular que la comèdia ja no torna a ser la mateixa. Allò de no hi ha res nou sota el sol fa molts anys que ha deixat de ser veritat. Ni la política  ni l’economia ni tan sols la ciència o la religió poden mantenir la línea central de pensament. 

L’última gran revolució -de moment- ha rebut un nom reconfortant. En diuen TIC, tecnologies de la informació i de la comunicació. Els exemples de la seva importància política s’han posat amplament de manifest al món àrab. El xoc més gran, actualment, de totes les cultures i civilitzacions és amb la modernitat, (no entre elles com volia Huntington)  de cada una d’elles amb la modernitat, signifiqui el que signifiqui aquesta paraula.

De totes. També d’aquelles que es creuen pares de l’invent (que decebedora la cerimònia de la inauguració dels jocs olímpics de l’altre dia, decebedora i altres coses que ara no vénen a tomb).

De fet aquí volia arribar. Les TIC han revolucionat el món. Les noves generacions les dominen, potser no tant com creuen, però les dominen. Al mateix temps el món de les idees, creences, conviccions, va molt més a poc a poc. Per això és urgent posar en solfa una nova TAC, teoria de les accions comunitàries, abans anomenada POLÍTICA o si voleu tecnologia dels actes comuns. TAC.

 Això és urgent, TIC TAC.

                            31 de juliol de 2012.